Al fons del fons del fons
del fons del fons
del fons
el drac somia que un drac
que somia un drac que somia
un drac
es desperta de cop.
I, un cop despert,
un cop, dos cops, tres cops,
quatre cops, cinc cops
de bastó
el retornen de cop
al somni del drac
que dorm al fons
del fons del fons
del fons del fons del fons.
Carall, bon ritme el que aconsegueixes en els teu versos, això és ritme, sí senyora, que n'aprengui l'amic Cohen, i cops de bastó per a tots els que li han donat el premi Princep d'Asturies, els fotia jo com si fossin tiós, i a bastonades amb tots ells, ja veuries quin ritme aconseguia jo també.
ResponEliminaYes-Union & Revolution !!!
Aquesta lletra podria ser una nana circular infinita que hipnotitzés l'enemic en la seva pròpia espiral. Aquelarre!!!
ResponElimina