Lídia,
amb un fil d'aire cosiràs
creuetes de mar
(Adiliadiliadiliadiliadilia...
criden les gavines)
Lídia,
amb un raig de sol planxaràs
mantells de flors
(Ailidailidailidailidailid...
contesten les roques)
Lídia,
que els peixos s'escapen
pels forats de la xarxa
(punts suspensius de fòsfor,
comes petites de plata)
Lídia Noguer,
bruixa filla de bruixa,
atrapa'ls, atrapa'ls
als teus ulls d'aigua salada!
No coneixia la història d’aquesta Lídia, i els teus versos m’han portat a conèixer-la. Versos que són fils d’Ariadna.
ResponEliminaPobre Lídia, peixatera enamorada d’Eugeni d'Ors!!
Salut, amor i anxoves!
Óscaaaar, quina alegria! La Lídia era tot un personatge de Cadaqués, musa de Dalí i una autèntica hipnotitzadora de genis. Sempre m'ha fascinat. Com diria Gonzalo Rojas, una personaja.
ResponEliminaUn luxe, trobar-te per aquí... i fins aviat!
B7s (snif)
He fet com el de l'anuncí de la tele, aquell que se'n va correns d'amagades per consultar per internet sota la pluja el nom d'un intelectual i quedar bé amb la noia que es vol lligar. Lídia Noguer Sabà, inspiradora de genis i de bruixes, inmortalitzada ara també pel teu poema.
ResponEliminaLídia! Tan Ben Plantada, tan antinoucentista... encenent el foc a la platja, quan arriben els soldats de la guerra incivil, bruts, morts de fam, tan necessitats del teu foc. Tan sàvia, tan daliniana... Lídia!
ResponEliminaDoncs sí, una paranoica genial, una autèntica revolucionària.
ResponElimina