Tota la pingüinera, el galliner polar,
s’ha conjurat contra l’artista.
L’ombra ocellada el persegueix,
esquitxa de negre el mantell
blanc
nevat de roses que habita.
Sempre ha viscut per sota
de la línia finíssima del seny,
restant vida a la mort,
escopint aire
des del seu taüt automàtic,
sol, ben sol cada nit,
estrellat de dia.
No renuncia a embogir del tot
en un intent desesperat de ser
el no convidat que celebra
per a ell mateix la festa,
disposat a volar-se, a volar.
Antàrticament perseguit per l’obsès,
el seu malson creatiu reitera
el que al final serà l’obra
mestra
del plomat Ícar irreverent,
un sobtat atac de cor solar.
Mentre cau, encara planeja,
regira somnis, projectes, records,
frueix dels darrers instants
desolats
abans de descobrir, per fi,
qui és el cobrador que l’assetja.
L’ombra del frac de Pan,
rebregrada, descosida,
llueix enmig del saló de ball
com una mostra d’art
conceptual:
taca de sang d’ocell ennegrida.
Vull acompanyar-lo a la 13 Rue del Percebe per cobrar factures en el Vázquez
ResponEliminaMots i misteri en dansa. Un petó.
ResponEliminaBlacknònim
Hahaha! Us veig marcant-vos un claquè en plan Fred and Ginger pels terrats del Percebe mentre el Vázquez s'escapa un cop més per la porta del darrere.
ResponElimina